En menys de deu anys, l'eruga del boix ha defoliat prop d'un terç de les boixedes de Catalunya — gairebé 200.000 hectàrees.
El boix (Buxus sempervirens) és un arbust de creixement lentíssim que estructura sotaboscos, fixa vessants i acompanya la cultura del país des de fa segles. La seva enemiga, una papallona nocturna d'origen asiàtic, no té aquí depredadors que la controlin. El resultat s'assembla, diuen els naturalistes, a «un incendi verd» que avança sense flames.
Ales blanques nacrades i una vora fosca: discreta de dia, incansable de nit.
D'un port d'Alemanya fins al capdamunt del Llobregat
La plaga no ha viatjat sola: el comerç de planta ornamental l'ha transportada a salts de centenars de quilòmetres, i un cop instal·lada avança sola, boixeda a boixeda. Aquesta és la cronologia.
Per què va tan de pressa
Un cicle curt, tres generacions l'any i cap depredador. Aquest és el recorregut d'una sola generació —del ou a la papallona— i els fets que expliquen la velocitat de la invasió.
Ou
Postes de 5–30 ous a l'anvers de la fulla.
Eruga
La fase devoradora: defolia l'arbust sencer.
Crisàlide
Es transforma entre fulles filades, 1–2 setmanes.
Papallona
Adult bon volador; colonitza boixedes noves.
La infestació observada, punt a punt
Aquí no hi ha model: cada punt és una observació real de l'eruga del boix, amb data i coordenades, sobre la silueta de Catalunya. Tria una de les tres vistes, prem reprodueix i mira com s'omple el mapa any a any.
Què passarà a partir d'ara, zona a zona
Tria una zona real de Catalunya i mira'n el futur segons tres escenaris —optimista, central i pessimista— d'avui (2026) fins al 2040. Cada zona parteix del seu estat actual i del seu clima: al nord-est càlid la plaga colpeja fort i el boix es recupera poc; a l'altitud freda del Pirineu, el boix rebrota molt més.
Boix defoliat · pressió activa de la plaga
% de boix defoliat · 2026 → 2040 · tres futurs possibles⚠️ Model divulgatiu i simplificat. Les zones i els escenaris són orientatius, inspirats en dades publicades (CREAF, CTFC, PN Zona Volcànica de la Garrotxa); no són una predicció oficial ni substitueixen el seguiment tècnic del territori.
Com construïm els futurs
El simulador no endevina res: construeix cada futur amb regles
explícites i les mateixes dades públiques de la resta de la fitxa. Aquí tens el mètode
sencer, pas a pas. Tot el codi és obert a app.js.
Les zones · l'estat de partida
Cada zona real porta tres números: altitud, idoneïtat climàtica S (de 0 a 1) i any d'arribada del front.
- S surt del gradient observat (CREAF/CTFC): el nord-est càlid i humit dona S alta; el Prepirineu i el Pirineu, freds, la donen baixa.
- L'any d'arribada surt de la cronologia real (Garrotxa 2014 → Pirineu occidental ~2027).
Valors orientatius per zona, no mesures de camp: el criteri de desigualtat que documenta el CREAF, posat en números.
La corba boom-bust · el cor del model
Quan el front arriba (temps τ = any − any d'arribada), la defoliació activa segueix aquesta forma:
- Kpic sostre:
K = 0,5 + 0,5·S, rebaixat pel control. Més clima favorable → pic més alt. - pujada(τ) logística creixent: de 0 a 1 en pocs anys des de l'arribada (fins a 3 generacions l'any).
- declivi(τ) logística de recuperació: fa baixar la corba després del pic — el boix queda arrasat, l'eruga es queda sense aliment i el boix rebrota.
Recuperació i supervivència · què queda
La fondària del declivi és la capacitat de recuperació, i depèn de l'altitud:
Com més fred i alt (S baixa), més rebrota. Però no tot torna: una part del boix mor per sempre. El que queda és el boix que sobreviu.
Alta als refugis d'altitud, baixa on el clima afavoreix l'eruga.
Els tres futurs · la banda
No donem un sol número: donem tres. Cada escenari empeny tres paràmetres:
| Escenari | Idoneïtat (× S) | Recuperació (×) | Generacions (+) | Supòsit |
|---|---|---|---|---|
| Optimista | ×0,82 | ×1,35 | −0,3 | estius suaus i control a les boixedes clau |
| Central | ×1,00 | ×1,00 | 0 | seguint la tendència actual |
| Pessimista | ×1,18 | ×0,60 | +0,4 | clima més càlid i sense mesures |
La franja entre l'optimista i el pessimista és la incertesa; la línia central és la referència. Preferim una banda honesta a una línia falsament precisa.
⚖️ Els límits (i per què t'ho expliquem)
- No hi ha ajust estadístic a un conjunt de dades: els coeficients estan calibrats a ull perquè les corbes siguin coherents amb el que s'ha observat.
- Els percentatges són il·lustratius. El que val és el patró (pujada · pic · rebrot) i el contrast entre zones, no el decimal.
- La realitat té atzar, variació local, gestió i incertesa climàtica que el model no captura.
- Tot el càlcul és obert i reproduïble a
app.js.
Què podem fer
Un final no del tot negre
Quan els boixos queden completament defoliats, l'eruga es queda sense aliment i la seva població s'ensorra. En aquest respir, una part dels boixos —sobretot els de més altitud i els més vells— poden rebrotar. La relació esdevé fluctuant, no una extinció total. A les zones altes i fredes del Prepirineu i el Pirineu, el clima que tantes vegades és una duresa aquí juga a favor de la supervivència del boix.
D'on surten aquestes dades
Aquesta fitxa és una síntesi divulgativa. Les xifres provenen de fonts publicades; el model de simulació és una construcció pròpia calibrada amb aquestes dades.
Com funciona el model (per a curiosos)
Model per zones. El simulador parteix de zones reals de Catalunya, cadascuna amb la seva altitud, idoneïtat climàtica i any d'arribada del front (orientatius, basats en la distribució observada). Per a cada zona es dibuixen tres escenaris —optimista, central i pessimista— que ajusten idoneïtat, recuperació i generacions.
Dinàmica boom-bust. La defoliació activa puja fins a un pic i després decau (el boix rebrota, més a l'altitud). La supervivència és el boix que queda a llarg termini.
Procedència de les dades reals. D'AlertaForestal (CREAF/CTFC) i de GBIF.org, reutilitzades citant-ne font i data, sense fotografies ni dades personals, filtrades a l'interior de Catalunya. Les dades es desen localment per funcionar sense connexió.